Comtat de Perche
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El comtat de Perche o comtat del Perche fou una jurisdicció feudal de França a la regió del Perche (Sylva Pertica). es va formar per la unió del comtat de Mortagne (els senyors de Mortagne agafaven de vegades el títol comtal però no el tenien de dret), i de la senyoria de Nogent-le-Rotrou, als que es va afegir el vescomtat de Châteaudun; el comte Jofre II de Mortagne va agafar per primer cop el títol de comte de Perche vers el 1100 i va esdevenir el títol habitual al final del segle xii. Per la seva proximitat a Normandia fou una regió estratègica pels reis de França als segles X, XI i XII. El 1227 fou incorporat al domini reial.
El 1269 se'n va segregar una part per formar el comtat d'Alençon per a Pere I d'Alençon, fill del rei, retornant al domini reial al morir Pere l'abril de 1284.
Carles I de Valois, comte d'Alençon 1291-1325 (comte de Valois (1285), d'Anjou i de Maine (1290), de Chartres (1285)) va rebre el territori de Perche amb títol comtal el [1299] i el va posseir fins al 1325; Carles fou coemperador i emperador nominal de Constantinoble (1301-1307 i 1307-1313); el va succeir Felip 1325-1328 (comte de Valois, d'Anjou, de Maine, d'Alençon, de Perche, i de Chartres, duc de Berry i de Normandia) que fou després el rei Felip VI de França). Carles II el Magnànim (1328-1346) fou comte d'Alençon, de Perche, de Chartres, de Porhoët i de Joigny (1335-1336, administrador 1336-1338). Va seguir a la casa d'Alençon que el 1414 va esdevenir el ducat d'Alençon fins a l'extinció de la nissaga el 1525 quan Perche i Alençon van retornar al domini reial.