Comtat de Gaura
From Wikipedia, the free encyclopedia
El comtat de Gaura o Gausa (Gaure o Gause) fou una jurisdicció feudal. El Gaure quedava entre el vescomtat de Brulhès (al nord), el Fesenzac (al sud), Lomanha (a l'est) i Gabardà (a l'oest).
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Localització | |||
---|---|---|---|
Estat | França | ||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||
Regió | Occitània | ||
Departament | Gers | ||
Districte | Districte de Condòm | ||
Cantó | Cantó de Nogarò | ||
Província històrica | Armanyac | ||
Capital | Florença | ||
El comtat de Gaure apareix efímerament vers el 961 a la mort de Guillem I comte de Fesenzac, Armanyac i Aush. Sembla que un fill va rebre el territori de Gaure amb títol comtal però uns anys després havia revertit a son germà el comte Odó I de Fesenzac o el seu successor. La capital llavors era Saint-Puy i Guerau de Cazaubon era el senyor de les terres de Gaure, amb la fortalesa de Sempuy, però li foren arrabassades en part pel seu senyor Guerau VI d'Armanyac, que aliat al comte de Foix, va assolar el territori. Guerau de Cazaubon va demanar ajut al senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarché i ambdós van fundar el 1272, al lloc anomenat Aigueval al peu del Mont Aiglon, la ciutat de Fleurance. Vers el 1274 ja era la capital dels dominis senyorials de Guerau de Cazaubon al Gaure. El Gaure va seguir els destins dels comtes d'Armanyac.
Dels Armanyac va passar als Albret poc després de 1450. Carles II d'Albret es va titular comte de Gause. Va morir el 1471 i va passar al seu net Alan el gran que el va cedir al seu fill Joan II que fou comte de Gause, comte de Perigord, i vescomte de Llemotges i de Tartas, mort el 1516. Va passar al seu fill que fou Enric rei de Navarra i després a Joana d'Albret i al seu fill Enric, que finalment el va aportar a la corona el 1589.