Computador analògic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una computador analògic o computador real és un tipus de computador que utilitza dispositius electrònics o mecànics per a modelar el problema a resoldre utilitzant un tipus de quantitat física per representar una altra.
Per al modelat es fa servir l'analogia existent en termes matemàtics d'algunes situacions en diferents camps. Per exemple, la que existeix entre els moviments oscil·latoris en mecànica i l'anàlisi de corrents alternes en electricitat. Aquests dos problemes es resolen per equacions diferencials i poden assemblar termes entre un i altre problema per obtenir una solució satisfactòria.
Usat en contraposició a les computadors digitals, en els quals els fenòmens físics o mecànics són utilitzats per construir una màquina d'estat finit que és utilitzat per modelar el problema a resoldre. Hi ha un grup intermedi, el dels computadors híbrids, en què un computador digital és utilitzat per controlar i organitzar entrades i sortides cap ai des de dispositius analògics annexos, per exemple, els dispositius analògics podrien ser utilitzats per a generar valors inicials per iteracions. Així, un àbac seria un computador digital, i una regla de càlcul un computador analògic.