Cloïssa gegant
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cloïssa gegant, Tridacna gigas és el mol·lusc bivalve actual més gros. T. gigas és una de les espècies de cloïssa en major perill d'extinció.[2] Viu als esculls de coral del sud de l'oceà Pacífic i l'oceà Índic, i poden pesar més de 200 kg i fer uns 120 cm de diàmetre. Tenen una longevitat de 100 anys o més.[3] També es troben en el mar de Les Filipines on s'anomenen taklobo. T. gigas viu en la sorra plana de coral o en coral trencat i es pot trobar fins a una fondària de 20 m.[4] Són comestibles i molt apreciades al Japó i altres països asiàtics.
Tridacna gigas | |
---|---|
Un individu viu de Tridacna gigas, in situ amb només una de les vores del mat visible | |
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 22137 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Mollusca |
Classe | Bivalvia |
Ordre | Veneroida |
Família | Cardiidae |
Gènere | Tridacna |
Espècie | Tridacna gigas Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Chama gigantea Perry, 1811[1]
|
Les seves poblacions disminueixen ràpidament i ha quedat extinta en moltes zones on abans era comuna. T. gigas té la distribució més extensa entre les cloïsses gegants.[5] La seva capacitat de créixer ràpidament pot ser deguda al fet que el mantell conté algues simbiòtiques (zooxantel·la) d'on obté nutrients. De dia la cloïssa s'obre i aquestes algues poden rebre llum i fotosintetitzar.[4]
Els exemplar joves de T. gigas són difícils de distingir d'altres espècies dins la família Tridacnidae. L'adult de T. gigas és l'única cloïssa gegant capaç de tancar les seves valves completament.