Climatització passiva
From Wikipedia, the free encyclopedia
La climatització passiva és un àmbit de l'arquitectura i del disseny d'edificis que se centra en crear infraestructures que ajudin a evitar l'augment de temperatura i fomentin la dissipació de calor en edificis, per tal de millorar el seu confort tèrmic interior amb un consum d'energia baix o nul.[1][2] L'objectiu és evitar que la calor entri a l'interior (prevenint l'augment de calor) o eliminar la calor de l'edifici, provocant una refrigeració natural.[3]
La refrigeració natural utilitza energia disponible en l'entorn natural immediat, in situ, combinant-la amb el disseny de components arquitectònics (tancaments, orientació...), en lloc de fer servir sistemes mecànics per dissipar la calor.[4] Per tant, la refrigeració natural depèn no només del disseny arquitectònic de l'edifici sinó de com s'utilitzen els recursos naturals del lloc com a dissipadors de calor. Pot ajudar a fer front a la crisi climàtica, tot reduint la dependència de sistemes d'aire condicionat.[5][6]