Civilització chimú
civilització preincaica del Perú / From Wikipedia, the free encyclopedia
La civilització chimú va ser una important civilització andina precolombina durant diversos segles, que va sorgir cap a l'any 1000 i que el 1450 havia ampliat el seu domini pel que és avui la costa nord del Perú. Chan Chan va ser la capital del regne chimú i va ser residència de grans senyors descendents del mític Taykanamo i lloc on es va centralitzar i distribuir els fruits de la terra i els productes manufacturats.
Tipus | civilització i cultura arqueològica |
---|---|
Període | 1100 (Gregorià) - 1470 (Gregorià) |
Geografia | |
Estat | Perú |
Coordenades | 8° 06′ 32″ S, 79° 04′ 30″ O |
Els chimú eren els habitants del regne de Chimor. La seva capital era Chan Chan, una gran ciutat construïda amb tova situada a la vall de Moche, a prop de la ciutat actual de Trujillo (Perú). L'emperador inca Tupac Inca Yupanqui va conquerir el territori dels chimú cap a l'any 1470, 50 anys abans de l'arribada dels conquistadors a la regió.[1] Els cronistes espanyols van poder descriure la cultura chimú a partir de testimoniatges de persones que havien viscut abans de la conquesta inca. Les recerques arqueològiques deixen pensar que la cultura chimú és procedent de les restes de la cultura mochica; els més antics atuells chimú presenten semblances amb la ceràmica Moche. Les seves ceràmiques eren completament negres i els seus objectes de metall implicaven cisellades fines i complexes.
Els chimú vivien a la costa nord del Perú. «És una estreta banda desèrtica de 20 a 100 milles d'ample entre el Pacífic i els contraforts oest dels Andes, travessada aquí i allà per curts rius que baixen de les muntanyes i creen oasis verds i fèrtils.»[2] Les planures són molt planes i propícies a la irrigació, que és probablement practicada aquí des del començament de l'agricultura. La pesca era igualment molt practicada i considerada gairebé tan important com l'agricultura.[2]
Els chimú eren coneguts per adorar la lluna, contràriament als Inques que adoraven el sol. Els chimú consideraven el sol com destructor, probablement a causa del despietat raig de sol que regnava al desert on vivien. Les ofrenes constituïen un element important dels seus ritus religiosos. Les petxines de Spondylus eren utilitzades freqüentment com ofrenes. També eren utilitzats com a material pels artesans. Spondylus viu a les aigües calentes costaneres a l'altura de l'Equador. És associat al mar, la pluja i la fertilitat. Els Spondylus eren molt apreciats pels chimú que en comerciaven.[3]
Els chimú tenen anomenada per la seva ceràmica monocroma característica, així com per al seu treball refinat dels metalls : coure, or, argent, bronze i tumbaga (un aliatge de coure i d'or). Els atuells tenen sovint la forma d'una criatura. Altres representen un personatge assegut o dempeus sobre una ampolla paral·lelepipeda. La superfície negra i brillant de la majoria dels atuells chimú no prové de vernís. És obtinguda coent l'atuell a alta temperatura en un forn artesanal tancat, que impedeix que l'oxigen reaccioni amb l'argila.
Segons la novel·la Queer de William S. Burroughs, s'haurien trobat diversos exemples d'atuells chimú representant de les relacions homosexuals.