Ceràmica tècnica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La paraula ceràmica deriva del vocable grec keramos, l'arrel sànscrita significa "cremar". En el seu sentit estricte es refereix a l'argila en totes les seves formes. No obstant això, l'ús modern d'aquest terme inclou tots els materials inorgànics no metàl·lics que es formen per acció de la calor. Fins als anys 1950, els materials més importants van ser les argiles tradicionals, utilitzades en terrisseria, maó, rajola i similars, juntament amb el ciment i el vidre. També pot buscar-se la història del rakú, singular tècnica mil·lenària oriental. Històricament, els productes ceràmics han estat durs, porosos i fràgils. L'estudi de la ceràmica consisteix en una gran extensió de mètodes per mitigar aquests problemes i accentuar les potencialitats del material, així com oferir usos no tradicionals. Això també s'ha buscat incorporant a materials compostos com és el cas dels cermets, que combinen materials metàl·lics i ceràmics.