Catàstrofe de Courrières
From Wikipedia, the free encyclopedia
La catàstrofe de Courrières és la catàstrofe industrial minera més important que hi ha hagut a Europa. Va tenir lloc entre Courrières i Lens, el dissabte 10 de març de 1906 i oficialment va ocasionar 1.099 morts.[1] Pren el seu nom de la Compagnie des mines de Courrières que explotava aleshores el jaciment de carbó de la conca minera del Nord-Pas de Calais a Pas de Calais.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
Tipus | accident miner | |||
---|---|---|---|---|
Data | 10 març 1906 | |||
Localització | Pas de Calais (França) | |||
Estat | França | |||
Morts | 1.099 | |||
Aquest jaciment proporcionava en aquell moment el 7% de la producció francesa de carbó. Una explosió de grisú seguida d'una explosió de pols de carbó va devastar 110 km de galeries.
Tres dies després de les explosions es van abandonar les tasques de recerca de supervivents. Una part de la mina es va inutilitzar per apagar l'incendi i preservar el jaciment. Aquesta gestió de la mina va estar particularment mal vista pels miners i per les seves famílies. El 30 de març, 20 dies després del succés 13 supervivents, pels seus propis mitjans, aconseguiren arribar als pous i encara un altre va ser trobat viu quatre dies més tard.
Aquesta catàstrofe va provocar una crisi política a França i un moviment social que va portar a la instauració del descans setmanal, (repos hebdomadaire) a França, ja que el succés va tenir lloc un dissabte.