Camps de concentració franquistes
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els camps de concentració franquistes es van anar instal·lant a mesura que l’exèrcit nacional (franquista) guanyava territoris al bàndol republicà, des de l’inici de la guerra civil, el 1936. Des del primer moment, tots els interns que arribaven allí eren considerats culpables, tant pel fet d’haver tingut vinculacions amb la legalitat republicana, com per la captura de presoners de guerra. El nombre de camps ha estat objecte de debat entre els especialistes, com Javier Rodrigo que calculava uns 500.000 presoners i 198 camps, però les últimes investigacions, com les del periodista Carlos Hernández de Miguel, ho eleven fins a 300 camps, on s’estima que van anar a parar unes 700.000 persones.[1]
Des de l’inici dels camps, va imperar la desorganització i el caos, ja que, en els mesos que van succeir l’aixecament militar, cada comandament militar d’una província i cada general d’una gran unitat van anar obrint llocs de reclusió en el territori de la seva influència. Això es va intentar institucionalitzar amb la creació de la Inspecció General dels Camps de Concentració de Presoners (ICCP), el 5 de juliol de 1937. Malgrat la voluntat centralitzadora, aquest organisme no tenia suficients competències i molts dels camps van continuar funcionant de manera autònoma.[2]
Durant la guerra, els colpistes van anar configurant un sistema de classificació dels presoners que s'anaven capturant a mesura que el front avançava. L’objectiu era identificar els capturats i, en funció d’aquesta classificació, poder-los castigar, ja fos a través dels Batallons de Treballadors (BBTT) o a les presons. En aquest procés, doncs, els camps de concentració eren una peça clau. A Catalunya hi va haver diversos d'aquests camps.[3]
Un cop finalitzada la guerra, molts dels camps de concentració van continuar operatius, anant a parar presos polítics, familiars i altres opositors del règim; a més, hi van fer cap homosexuals, indigents i, fins i tot, refugiats erropeus de la Segona Guerra Mundial. La majoria d'aquestes persones eren utilitzades com a mà d'obra esclava, amb els Batallons de Treballadors (BBTT). A partir del 1939, es van posar en marxa els Batallons Disciplinaris de Soldats treballadors (BDST), que foren clausurats el 1942. Fins 1948, van continuar operant els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors Penats, el BDSTp.