Camí de servitud
llibre de Friedrich von Hayek / From Wikipedia, the free encyclopedia
Camí de servitud (en anglès, The road to serfdom) és un llibre escrit per l'economista i filòsof austríac Friedrich von Hayek entre 1940 i 1943, en el qual adverteix del perill d'acabar en una tirania que comporta el control de l'economia per part del govern a través de la planificació central.[1] Argumenta que l'abandó de l'individualisme i el liberalisme clàssic inevitablement condueix a una pèrdua de llibertat, la creació d'un societat opressiva, la tirania d'un dictador, i la servitud de l'individu. Hayek va desafiar la visió general entre els acadèmics britànic sobre que el feixisme (i el nacionalsocialisme) era una reacció capitalista en contra del socialisme. Va argumentar que feixisme, socialisme i nacionalsocialisme tenien arrels comunes en la planificació econòmica central i donant la preponderància a l'estat per sobre l'individu.
(en) The Road to Serfdom | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Friedrich August von Hayek |
Llengua | anglès |
Publicació | Regne Unit, 1944 |
Editorial | Routledge i University of Chicago Press |
Dades i xifres | |
Tema | política, política econòmica i totalitarisme |
Gènere | no-ficció |
Altres | |
ISBN | 978-0-226-32061-8 |
OCLC | 30733740 i 247859798 |
Des de la seva publicació el 1944, Camí de servitud ha estat una influent i popular exposició de llibertarisme de mercat. Se n'han venut més de dos milions de còpies.[2][3]
Camí de Servitud havia de ser l'edició popular del segon volum del tractat de Hayek titulat L'abús i la decadència de la raó[4] i el títol estava inspirat en els escrits del pensador liberal clàssic francès del segle xix Alexis de Tocqueville en la "carretera cap a la servitud".[4] El llibre fou inicialment publicat a la Gran Bretanya per Routledge el març de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, i es feu força popular, tot i que Hayek l'anomenà "el llibre que no es podia obtenir", a causa del racionament de paper que hi havia durant la guerra.[4] Va ser publicat als Estats Units per la University of Chicago Press el setembre de 1944 i aconseguí gran popularitat. Per iniciativa de l'editor Max Eastman, la revista americana Reader's Digest en publicà una versió resumida l'abril de 1945, portant Camí de servitud a assolir una àmplia audiència més enllà dels cercles acadèmics.
Camí de servitud ha tingut un impacte significatiu en el moviment conservador i llibertari econòmic del segle XX i encara avui és citat amb freqüència.