Cal·listo (satèl·lit)
satèl·lit de Júpiter / From Wikipedia, the free encyclopedia
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.[4] És el tercer satèl·lit més gros del sistema solar i el segon més gros del sistema jovià, després de Ganimedes. Cal·listo té un 99% del diàmetre del planeta Mercuri, però només un terç de la seva massa. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a Júpiter amb un radi orbital d'1.880.000 quilòmetres aproximadament.[5] No és influït per la ressonància orbital que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: Ió, Europa i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de forces de marea que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans.[6] Cal·listo té una rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital: igual que la Lluna amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter. La superfície de Cal·listo no està tan influïda per la magnetosfera de Júpiter com els altres satèl·lits interiors, ja que la seva òrbita és més llunyana respecte als satèl·lits interiors.[7]
Cal·listo | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Altres designacions | Júpiter IV | ||||||
Tipus | satèl·lit de Júpiter i satèl·lit regular | ||||||
Descobert per | Galileu Galilei | ||||||
Data de descobriment | 7 gener 1610[1] | ||||||
Epònim | Cal·listo | ||||||
Cos pare | Júpiter | ||||||
Època | 16 de gener de 1997 | ||||||
Dades orbitals | |||||||
Apoàpside | 1.897.000 km | ||||||
Periàpside | 1.869.000 km | ||||||
Semieix major a | 1.882.700 km | ||||||
Excentricitat e | 0,0074 | ||||||
Període orbital P | 16,69 d | ||||||
Velocitat orbital mitjana | 8,204 km/s | ||||||
Inclinació i | 2,017 ° | ||||||
Característiques físiques i astromètriques | |||||||
Radi | 2.410,3 km | ||||||
Magnitud aparent (V) | 5,65 (banda V) | ||||||
Àrea de superfície | 73.000.000 km² | ||||||
Massa | 107,566 Yg[2] | ||||||
Volum | 59.000.000.000 km³ | ||||||
Densitat mitjana | 1,8344 g/cm³ | ||||||
Gravetat superficial equatorial | 1,235 cm/s² | ||||||
Velocitat d'escapament | 2.440 km/s[lower-alpha 1] | ||||||
Albedo | 0,22 | ||||||
Temperatura de superfície |
| ||||||
Pressió superficial | 0.75 μPa (7.40×10−12 atm) | ||||||
Composició atmosfèrica | ≈ 4×108 molecules/cm3 diòxid de carboni; fins a 2×1010 molecules/cm3 d'oxigen (O₂) | ||||||
Part de | Satèl·lits galileians | ||||||
Format per |
Aquest satèl·lit està compost aproximadament de parts iguals de roca i gel, amb una densitat mitjana d'uns 1,83 g/cm³. Els components detectats mitjançant la signatura espectral de la superfície inclouen gel, diòxid de carboni, silicats, i materials orgànics. La investigació de la sonda espacial Galileo va revelar que Cal·listo té un nucli compost principalment de silicats, i a més a més, la possibilitat d'un oceà intern d'aigua líquida a una profunditat superior a 100 quilòmetres.[8][9]
La superfície de Cal·listo està extremadament crivellada de cràters, i ha rebut els impactes de nombrosos bòlids al llarg de la seva existència.[10] Els principals accidents geogràfics inclouen múltiples estructures, com ara cràters d'impacte en forma d'anell, cadenes de cràters (catenae), escarpaments, crestes i dipòsits.[10] En petita escala, la superfície és variada i es compon de petits i brillants dipòsits congelats als cims de les altures, envoltats per un litoral baix, compost de material fosc.[11] L'edat absoluta dels accidents geogràfics és desconeguda.
Cal·listo està rodejat per una atmosfera extremadament fina, composta de diòxid de carboni[12] i probablement d'oxigen molecular,[13] a més a més d'una ionosfera relativament forta.[14] Es pensa que el tercer satèl·lit més gros de Júpiter es va formar per una "lenta" acreció del remolí de matèria que va envoltar Júpiter després de la seva formació.[15] Aquesta lentitud i la falta de forces de marea van fer que Cal·listo, en general, es diferenciés dels altres satèl·lits interiors. La també lenta convecció a l'interior de Cal·listo, que va començar poc després de la seva formació, va aportar la possibilitat d'un oceà interior a una fondària de 100 a 150 quilòmetres, així com un petit i rocós nucli.[16]
La probable presència d'un oceà líquid sota la superfície de Cal·listo indica que aquest dipòsit d'aigua podria servir de refugi per a la vida. Tanmateix, això és menys probable que a Europa.[17] Diverses sondes espacials com la Pioneer 10 i 11 o la Galileo i la Cassini han estudiat el satèl·lit. Cal·listo és considerat el lloc més "acollidor" per a una base humana per a la futura exploració del sistema jovià.[18]