Còdex Argentat
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Còdex argentat (en llatí: Codex Argenteus), conegut a Suècia com a Bíblia d'argent (en suec: Silverbibeln), per estar escrit amb tinta argentada, és un manuscrit del segle vi que originàriament contenia una còpia de part de la Bíblia traduïda al s. IV del grec al gòtic pel bisbe got arrià Úlfila.[1][2][3]
Tipus | manuscrit, traduccions de la Bíblia i war trophy (en) |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | gòtic |
Publicació | segle V |
Material | vitel·la |
El famós palimpsest Còdex argentat és un evangeliari, un llibre cristià que conté parts dels quatre evangelis (no arriba a ser un Nou Testament). Dels 336 folis originals del còdex es conserven 188, incloent-hi el fragment descobert el 1970 en la catedral d'Espira, amb la traducció de la major part dels evangelis en llengua gòtica, i el text més conegut en aquest idioma extint, i una de les principals fonts de coneixement de la més antiga llengua germànica de què es té evidència escrita, el gòtic.
Algunes lletres daurades adornen les primeres tres línies de cada evangeli, de Mateu, Joan, Lluc i Marc, així com els inicis de les diferents seccions. Els noms dels escriptors dels evangelis també apareixen en or.[4] La major part del Còdex argentat (187 fulls) s'exhibeix permanentment en la Carolina Rediviva de la Universitat d'Uppsala, Suècia. El darrer full n'és a la catedral d'Espira, Alemanya.