Beril·li
element químic amb nombre atòmic 4 / From Wikipedia, the free encyclopedia
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4. És un element relativament rar en l'Univers que se sol formar per espal·lació de nuclis atòmics més grans per rajos còsmics. El beril·li del nucli de les estrelles es va esgotant en fusionar-se per formar elements més pesants. És un element bivalent que en la natura tan sols es dona en minerals en combinació amb altres elements. Entre les gemmes que en contenen hi ha el beril (incloent-hi la maragda i l'aiguamarina) i el crisoberil. En la seva forma lliure, el beril·li és un metall alcalinoterri de color gris acer, fort, lleuger i fràgil.
Beril·li | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
4Be | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Gris acer Línies espectrals del beril·li | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Beril·li, Be, 4 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Metalls alcalinoterris | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 2, 2, s | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 9,012182(3) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | 1s2 2s2 2, 2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | sòlid | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
1,85 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat del líquid en el p. f. |
1,690 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 1.560 K, 1.287 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 2.742 K, 2.469 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 12,2 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 297 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 16,443 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 2, 1[1] (òxid amfòter) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,57 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització (més) |
1a: 899,5 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.757,1 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
3a: 14.848,7 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 112 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 96±3 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 153 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Hexagonal | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Diamagnètic | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat elèctrica | (20 °C) 36 nΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 200 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Dilatació tèrmica | (25 °C) 11,3 µm·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so (barra prima) | (t. a.) 12.870 m·s−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul d'elasticitat | 287 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de cisallament | 132 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de compressibilitat | 130 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Coeficient de Poisson | 0,032 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Mohs | 5,5 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Vickers | 1.670 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Brinell | 600 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7440-41-7 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del beril·li | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
En aplicacions estructurals, la seva gran rigidesa flexional, estabilitat tèrmica, conductivitat tèrmica i baixa densitat (1,85 vegades la densitat de l'aigua) converteixen el metall de beril·li en un material preuat per a la fabricació de components d'aeronaus, míssils, naus espacials i satèl·lits.[2] La seva poca densitat i la seva baixa massa atòmica fan que sigui relativament transparent als rajos X i altres formes de radiació ionitzant, per la qual cosa és el material més emprat per a les finestres dels equipaments de rajos X i els components dels detectors de partícules.