Batalla de Miriocèfal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La batalla de Miriocèfal va tenir lloc entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.
Guerres romano-seljúcides | |||
---|---|---|---|
L'emperador Manuel I Comnè | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 17 de setembre del 1176 | ||
Coordenades | 37° 54′ 38″ N, 31° 56′ 48″ E | ||
Lloc | Llac Beyşehir | ||
Estat | Turquia | ||
Resultat | Victòria estratègica del Soldanat de Rum | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Després de la derrota imperial a la batalla de Mantziciert (19 d'agost de 1071), i després d'un complex procés que va ocupar al voltant d'un segle, l'àrea central d'Anatòlia havia canviat en tots els aspectes. Els cultius tradicionals gairebé havien desaparegut, en gran manera per la destrucció de la major part dels antics sistemes de regadiu, la població sedentària havia estat desplaçada pels invasors turcs, organitzats en tribus o clans i dedicats al pasturatge. La xarxa viària estava en decadència. Havien aparegut petits nuclis polítics assentats en comarques aïllades. Alguns havien assolit un considerable poder, i eren obertament hostils a l'imperi de Constantinoble. Entre ells destacava l'homogeni i sòlid Soldanat de Rum.
Manuel I Comnè va mantenir la pau amb el soldà de Rum, Kilidj Arslan II, durant la dècada de 1170. Tanmateix, va ser una pau fràgil, ja que els seljúcides volien expandir-se cap a l'oest per Àsia Menor i els romans d'Orient cap a l'est, per recuperar el territori perdut. Manuel va poder recuperar Cilícia i imposar la seva sobirania sobre el principat croat d'Antioquia, a això va ajudar el fet que l'emir d'Alep, Nur-ad-Din Mahmud, morís el 1174; ja que el seu successor Saladí va estar més interessat a Egipte i en debilitar els turcs. Semblava, doncs, factible que l'Imperi capturés la ciutat d'Iconi i recuperés els seus territoris perduts o, almenys, acabés amb l'amenaça seljúcida i les seves constants depredacions.
Kilij Arslan II, sabedor de la seva precària posició, va intentar evitar l'enfrontament i trobar un compromís. Manuel I Comnè no va acceptar cap avinença i, segur de les seves possibilitats, va optar per la guerra. En 1175 es va trencar la treva, quan Kilij Arslan es negà a tornar el territori conquerit als danixmendites (Sivas i Malatya), l'enemic comú de tots dos.