La batalla de Berlín va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa. Entre els soviètics és coneguda com l'"Operació Ofensiva de Berlín",[nb 6] en què dos Grup d'Exèrcits soviètics van atacar la ciutat des del sud i des de l'est, mentre que un tercer feia retirar-se les forces situades al nord.
Dades ràpides Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Tipus ...
Tanca
Des del 16 de gener de 1945, l'Exèrcit Roig trencà les línies del front alemany com a resultat de l'ofensiva del Vístula-Oder, avançant ràpidament cap a l'oest a un ritme d'entre 30 i 40 kilòmetres diaris, a través de la Prússia Oriental, la Baixa Silèsia, la Pomerània Oriental i la Silèsia Superior, aturant-se temporalment a 60 kilòmetres a l'est de Berlín, a la riba del riu Oder. Durant l'ofensiva, dos Fronts (grups d'exèrcits) soviètics van atacar la capital des de l'est i des del sud, mentre que un tercer superava les forces alemanyes situades al nord de Berlín. La batalla de Berlín s'estengué des de darreres hores del 20 d'abril de 1945 i el matí del 2 de maig, i va ser una de les batalles més sanguinolentes de la història.
Els primers preparatius defensius als afores de Berlín van començar el 20 de març, quan el recentment nomenat comandant del Grup d'Exèrcits Vístula General Gotthard Heinrici, va preveure correctament que la principal amenaça soviètica vindria des del riu Oder. Abans que s'iniciés la batalla principal a Berlín, els soviètics aconseguiren encerclar la ciutat com a resultat de batalles menors als turons Seelow i a Halbe. Durant el 20 d'abril de 1945, el 1r Front de Belarús, comandat pel Mariscal Gueorgui Júkov començà a bombardejar el centre de la ciutat, mentre que el 1r Front d'Ucraïna del Mariscal Ivan Koniev avançava cap al nord cap a les darreres formacions del Grup d'Exèrcits Centre. Les defenses alemanyes estaven dirigides per Helmuth Weidling, i consistien en diverses divisions de la Wehrmacht i de les Waffen-SS, desorganitzades i mal equipades, així com membres del Volkssturm i de les Joventuts Hitlerianes. En els dies següents, els soviètics van avançar ràpidament per la ciutat i arribaren al centre de la ciutat, conquerint el Reichstag el 30 d'abril després de combats ferotges.
Abans que finalitzés la batalla, el Führer alemany Adolf Hitler i diversos dels seus immediats seguidors es van suïcidar. Els defensors de la ciutat es van rendir el 2 de maig. Tanmateix, la lluita prosseguí al nord-oest i al sud-oest fins al final de la guerra a Europa el 8 de maig (9 de maig a l'URSS); mentre que les unitats alemanyes es dirigien cap a l'oest per tal de poder-se rendir als Aliats occidentals abans que no pas als soviètics.