Balduí III de Flandes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Balduí III de Flandes o Balduí el Jove (vers 940 - † Sint-Winoksbergen, 962) fou comte de Flandes del 958 al 962, fill del comte Arnold I de Flandes i d'Adela de Vermandois († 960).<.[1]
Nom original | (fr) Baudouin III de Flandres |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 940 (Gregorià) |
Mort | 1r gener 962 (21/22 anys) Bergues |
Causa de mort | Verola |
Sepultura | Abbey of Saint Bertin (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Casa de Flandes |
Cònjuge | Matilde de Saxònia (961 (Gregorià)–) |
Fills | Arnold II de Flandes |
Pares | Arnold I de Flandes i Adele of Vermandois (en) |
Germans | Hildegard of Flanders (en) i Liutgarde of Flanders (en) |
El seu pare el va fer casar-se amb Matilde († 1008), filla del duc Herman I de Saxònia i d'Hildegarda de Westburg. El 958, a l'assemblea de nobles de Gant, el pare li va traspassar el govern de Flandes. Balduí III va instituir les primeres fires a Bruges, Torhout, Kortrijk i Cassel, va fundar algunes manufactureres i va fortificar Bergues. Va participar en una expedició contra els normands sota l'autoritat del rei de França Lotari, però va morir a la seva tornada de la verola (962), deixant un fill encara jove, Arnold II, el que obliga el seu pare Arnold I a reprendre les regnes del poder.