Baion (música)
gènere musical del Brasil / From Wikipedia, the free encyclopedia
El baion[1][2][3] o baião és un gènere de música i dansa popular de la regió nord-est del Brasil, derivat d'una mena de lundu, anomenat «baiano».[4] El baião usa molt aquests instruments: viola caipira, triangle, flauta dolça i acordió (també anomenat sanfona). El rabec és assenyalat com l'instrument característic del baião, atès que el so s'assembla al de l'acordió, que al seu torn era el més s'identificava quan el ritme es va començar a conèixer tant a nivell nacional i internacional.[5] Els temes principals del baião fan referència a la vida quotidiana dels habitants de Sertão i les dificultats de les seves vides, com en la cançó Asa Branca, que parla del sofriment que tenen a causa de la sequera del nord-est.
Va ser en la segona meitat de la dècada de 1940 quan el baion es va fer popular, gràcies als músics Luiz Gonzaga (conegut com el «rei del baião») i Humberto Teixeira («el doctor del baião»), aplanant el camí per a altres artistes que es tornarien coneguts com Sivuca i Carmélia Alves.
Aquest gènere influeix encara en l'obra de molts artistes contemporanis, havent renovat l'interès en la dècada de 1970 amb l'arribada de tropicalisme i com una marcada influència en l'obra dels músics del nord-est des de llavors.