Ateneu de Nàucratis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ateneu (en grec antic: Ἀθήναιος Nαυκρατίτης, Athēnaios Naukratitēs; en llatí: Athenaeus Naucratita) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al segle vii aC a la costa de la zona del Delta del Nil.[1] La seva època exacta és desconeguda, atès que la Suda diu que va viure en temps de Marcus, que podria ser Marc Aureli o Caracal·la. Per alguns fets, es pot suposar que va néixer sota Marc Aureli, però va viure i florir sota Caracal·la. Part del seu treball fou fet després del 228, ja que en alguna obra esmenta la mort d'Ulpià (que, segons Dió Cassi, va morir el 228). Es conserva la seva obra Deipnosophistae (Els Deipnosofistes o El sopar dels erudits), una col·lecció d'anècdotes. Ell mateix explica que havia fet 800 extractes només de comèdies.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 170 Nàucratis |
Mort | 223 (>223) (52/53 anys) |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura grega i història |
Ocupació | escriptor, orador, poeta |
Període | Antiguitat clàssica |
Obra | |
Obres destacables | |