Arquitectura gòtica catalana
Moviment arquitectònic que es desenvolupa des de la meitat del segle XII fins a inicis del XVI / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquitectura gòtica catalana s'inclou dins del moviment cultural conegut com a art gòtic que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat Renaixement del segle XII.[1] Aquest estil arquitectònic s'estén per un llarg període de l'edat mitjana i varia d'un lloc a un altre, es desenvolupa entre meitat del segle xii i inicis del segle xvi, marcant la fi del període medieval donant testimoni de l'enriquiment de l'enriquiment del territori.
El primer gest impulsor d'aquesta nova filosofia constructiva és a la Basílica de Saint-Denis a l l'Illa de França, des d'on es va estendre primer a tot el regne de França i posteriorment (ja a mitjan segle xiii), sobretot per l'extensió de l'art cistercenc i el Camí de Sant Jaume a tot Europa, en un període conegut com el de les grans catedrals. Catalunya va viure moments de prosperitat i d'importants conquestes entre els segles xii i xv. Les ciutats van créixer i, amb la plenitud, va arribar la febre constructiva. Es van aixecar grans catedrals com les de Girona i Santa Maria del Mar o monestirs com el de Santa Maria de Pedralbes.[2] Durant l'època gòtica, no tot van ser edificis religiosos. Des del segle xiii fins a pràcticament l'inici del XVI es van aixecar equipaments cívics, fàbriques, ponts i equipaments militars. Un dels exemples més emblemàtics que han perdurat fins als nostres dies són les Drassanes Reials de Barcelona.