Arquitectura diagramàtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquitectura diagramàtica és un conjunt de sistemes oberts i inclusius construïts per a tenir capacitat de transmissió i evolució. Parteixen d’una abstracció mental que té com a objectiu modelar la complexitat d’un món en
evolució dins d’una trama geomètrica.[1] Per a fer-ho, prenen diverses informacions de partida –del context, del programa, de la societat o de la memòria-, que evolucionen com a llavors o processos genètics cap a resultats que, pel procés, poden arribar a ser molt diferents del punt de partida. Es tracta d’una obra oberta capaç d’integrar múltiples dades heterogènies i de rectificar-se constantment que defuig la imatgeria retroactiva de l'estètica clàssica.