Arqueopterodactiloïdeus
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arqueopterodactiloïdeus (Archaeopterodactyloidea) (del grec; ἀρχαῖος (árkhaios), «antic» + Pterodactyloidea ; «pterodactiloïde antic») és un clade extint de pterosaures pterodactiloïdes que van viure des de mitjans del Juràssic superior fins a finals del Cretaci inferior (des del Kimmeridgià fins a l'Albià) on es troba actualment Àfrica, Àsia i Europa.[1] Aquest clade va ser denominat per Alexander Wilhelm Armin Kellner el 1996 com el grup que conté Germanodactylus, Pterodactylus, Ctenochasmatidae i Gallodactylidae. El 2003, Kellner va definir al clade com un tàxon basat en nodes consistent en l'últim ancestre comú de Pterodactylus, Ctenochasma i Gallodactylus i tots els seus descendents. Encara que les anàlisis filogenètics en què es va basar l'anàlisi de David Unwin de 2003 no van trobar un Archaeopterodactyloidea monofilètic, les anàlisis en què es va basar Kellner i Brian Andres (2008, 2010 i 2018 en premsa) han recuperat un Archaeopterodactyloidea monofilètic a la base dels Pterodactyloidea.[2]
Archaeopterodactyloidea | |
---|---|
Fòssil d'un espècie tipus de Pterodactylus antiquus, un arqueopterodactiloïd | |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Pterosauria |
Superfamília | Archaeopterodactyloidea Kellner, 1996 |
Subgrups | |
|