Arduí d'Ivrea
From Wikipedia, the free encyclopedia
Arduí d'Ivrea (marquès Arduí I d'Ivrea) (¿Pombia?, 955 – Abadia de Fruttuaria, 14 de desembre de 1015) fou marquès d'Ivrea entre 990 i 999 i rei d'Itàlia entre 1002 i 1014. Fou membre de la família anscàrica o dels anscaris o anscàrides.
Nom original | (it) Arduino (la) Arduin |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 955 Pombia (Itàlia) |
Mort | 14 desembre 1015 (59/60 anys) Abadia de Fruttuaria (Itàlia) |
Sepultura | Abadia de Fruttuaria |
Rei d'Itàlia | |
15 febrer 1002 – 1014 | |
Dades personals | |
Es coneix per | marquès d'Ivrea |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Marcgravi |
Família | Anscarici |
Cònjuge | Bertha (en) |
Fills | Arduí II d'Ivrea |
Pare | Dadone di Pombia (en) |
Arduí era fill de Dadó (Dadone), comte de Pombia, i d'una filla natural d'Arduí Glaber comte d'Auriate i després de Torí. Al seu torn Dadó era fill d'Amadeu I d'Ivrea comte de Pombia, fill d'Adalbert I d'Ivrea (marquès del 902 al 924). A la mort d'Amadeu I de Pombia (962) el va succeir el seu fill gran Adalbert (962-973) però mort aquest al cap de nou anys el va succeir el seu germà Dadó (973-998). Els comtes de Pombia foren elevats a marquesos poc després que el marquès d'Ivrea, Berenguer, va pujar al tron d'Itàlia com a Berenguer II el 15 de desembre del 950 després de la mort de Lotari II d'Itàlia el 22 de novembre anterior. El comte Amadeu i Berenguer eren cosins i amb l'elevació de rang es va assegurar la seva lleialtat. En un document del 964 i un altre de data incerta però de l'època de Berenguer II, s'anomena a Arduí indistintament marquès en un i comte en un altre ("una tera Harduini marchio; "terra Harduini comes").[1] Arduí va succeir al seu pare com a comte de Pombia el 998.