Antonio de Alós Herrero
From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio de Alós Herrero, V vescomte de Bellver (27 de novembre de 1912,?[1][2] - 24 de gener de 2002, Madrid)[3] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i de l'arma d'Aviació, que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes. Intervengué en la Segona Guerra Mundial com a pilot d'un avió de caça de l'aviació alemanya, Luftwaffe (Wehrmacht), amb la 3a Esquadrilla Blava al Front Oriental. Assolí el grau de tinent general i el 1976 fou nomenat Cap del Comandament de la Defensa de l'Aire.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 de novembre de 1912 |
Mort | 24 de gener de 2002(2002-01-24) (als 89 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista Alemanya Nazi |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria Exèrcit de l'Aire espanyol |
Rang militar | Tinent general |
Comandant de (OBSOLET) | Cap de la Base aèria de Torrejón de Ardoz Cap del Comandament de la Defensa de l'Aire (1971-1978) |
Conflicte | Guerra Civil Espanyola Segona Guerra Mundial |
Victòria | 5 avions |
Altres | |
Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Premis (1968) Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild |