Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)
aristòcrata austríaca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Anna d'Àustria o Anna d'Habsburg (en alemany: Anna von Österreich) (Praga, 17 de juliol de 1528 - Múnic, 16 d'octubre de 1590) fou una aristòcrata de la Casa d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran I (1503-1564) i d'Anna d'Hongria (1503-1547).
Nom original | (de) Anna von Österreich |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 juliol 1528 Praga |
Mort | 16 octubre 1590 (62 anys) Múnic |
Sepultura | Catedral de Nostra Senyora de Múnic |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duquessa |
Família | Dinastia dels Habsburg |
Cònjuge | Albert V de Baviera (1546 (Gregorià)–) |
Fills | Guillem V de Baviera, Ernest de Baviera, Maria Anna de Baviera, Ferdinand de Bavière, Maximilienne Marie de Bavière |
Pares | Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i Anna de Bohèmia i Hongria |
Germans | Elizabet d'Àustria, Caterina d'Habsburg, Bàrbara d'Àustria, Maria d’Habsburg-Jagellon, Elionor d'Àustria, Joana d'Àustria, Margarida d'Àustria, Elena d'Àustria, Magdalena d'Àustria, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles II d'Habsburg, Ferran II d'Habsburg i Joan d'Àustria |
Arxiduquessa d'Àustria, pel seu casament va esdevenir Duquessa de Baviera. El casament formava part de la política d'aliances de l'aleshores emperador Carles V. El regal de casament va ser una dotació de 50.000 florins. La parella va viure al Castell de Trausnitz a Landshut, fins que Albert es va convertir en duc.
Anna d'Àustria era considerada una persona molt pietosa, i va fer costat al seu marit a favor de la contrareforma. Va donar suport al convent catòlic de Vadstena a Suècia, fent-hi donacions importants per a la seva reforma, i va ser considerada un partidari de l'Orde Franciscà. En la seva residència de Múnic, va participar activament en l'estricta educació del seu net, el futur Maximilià I de Baviera.