Andorra durant la prehistòria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les restes arqueològiques que es tenen d'Andorra durant la prehistòria porten cap a la Balma de la Margineda. El desgel apropa l'últim gènere humà viu a les serralades europees. Els Pirineus veuen doncs circular població a la recerca d'aliment. És població provinent de les dues vessants veïnes i que s'hi assenta temporalment. El mode de vida és nòmada però amb el temps adopta el sedentarisme. Per bé que a Andorra hi ha evidències que aquesta població s'hi assentà definitivament per a practicar-hi l'agricultura, el pas cap a l'Edat dels Metalls no és tant evident.
Les formes de vida continuaren de forma genèrica sent les mateixes que les anteriors. S'hi ha constatat introducció del bronze i molt tardanament ferro, però, en cap moment, les restes deixen evidència d'un canvi en el mode de vida considerable, tal com es produí a altres zones d'Europa.
Aquesta situació és pròpia de territoris enclavats en mig d'un passatge muntanyenc com és el cas de Luxemburg o de serralades com les suïsses. En tot cas, el territori andorrà ja és mencionat per Polibi durant les guerres romanes a la península ibèrica. Els Andosis és el nom amb què Roma designà una tribu ibèrica que visqué a Andorra i que degué adoptar el mateix mode de vida que la cultura dels ibers.
Treballs recents van suposar que els topònims andorrans provenen d'una llengua bascoide, la qual cosa portaria a la hipòtesi que els Andosis degueren viure en confluència entre celtes i ibers. Altres autos consideren que els topònims són d'origen cristià. També investigacions actuals han posat a la llum dòlmens a Encamp, una localitat andorrana, situada a prop de l'assentament principal del Neolític que constitueix Andorra la Vella i Santa Coloma.
Petròglifs han estat interpretats com a escriptura primària i probablement del Bronze, tot i que estudis més recents els tornen a dates més posteriors, més properes a la cultura ibèrica. Aquests han estat utilitzats durant l'Edat Moderna com a font d'inspiració per a creences populars que vinculaven la bruixeria amb les formes que s'hi veuen dibuixades.
Del punt de vista arqueològic, els primers estudis sobre prehistòria daten de la dècada dels 1980 i es perllonguen fins als 1990, amb alguns repunts durant les primeres dècades del segle xxi. L'essencial del període, però, fou objecte d'investigació a les acaballes del segle xx.