Alan I el Gran
From Wikipedia, the free encyclopedia
Alan I de Bretanya o Alan I el Gran, en bretó Alan I Iañ (francès Alain I le Grand) fou rei de Bretanya del 877 al 907, el primer de la dinastia dels comtes de Rennes (Roazhon), que finalment fou reconegut com a Rex Britanniae pels reis francs a canvi de cedir-los una part dels territoris de l'actual Normandia. Va dedicar la major part del seu regnat a consolidar-se dins el territori de l'actual Bretanya i va vèncer els vikings a Kestembert o Questembert el 888.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle IX |
Mort | 907 (Gregorià) Rieux (Bretanya) |
Rei de Bretanya | |
890 – 907 ← Gurwant, Pascweten – Gourmaelon de Bretanya → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Comte de Vannes i Comte de Nantes |
Cònjuge | Oreguen |
Fills | Rudalt, Gueréch, Derrien, Budic, Pascweten |
Pare | Ridoredh Oreguen |
Germans | Pascweten |
Tanca