Adulteració de la moneda
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'adulteració de la moneda[1] o enviliment de la moneda és la degradació d'una moneda metàl·lica reduint-ne la proporció de metalls nobles en l'aliatge, és a dir, disminuint-ne la llei. Els metalls nobles solen ser or o plata. També se sol denominar adulteració de la moneda l'emissió de monedes del mateix valor nominal però de menor pes.
No s'ha de confondre l'adulteració de la moneda amb la devaluació, que es refereix a la relació entre monedes, ni amb la depreciació d'una moneda causada per un excés d'oferta monetària en relació amb la demanda. La depreciació es refereix a la disminució del poder adquisitiu que es manifesta generalment a través de la inflació.
L'adulteració de la moneda fou realitzada pels governs en manar encunyar (en general subreptíciament) monedes de llei inferior. D'aquesta manera, amb la mateixa quantitat de metalls nobles es podien encunyar més monedes. La versió moderna de l'adulteració és la depreciació monetària causada per una emissió excessiva de paper moneda. Els perjudicats són, en tots els casos, els habitants del país, a causa de la inflació, que en general perjudica més els sectors de menors ingressos. Si la moneda és d'ús obligat, se'n solen beneficiar els deutors i en solen sortir perjudicats els creditors.