Abdon Terrades i Pulí
polític republicà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Abdon Terrades i Pulí[n. 1] (Figueres, 1812 - Medina-Sidonia, Andalusia, 1856) fou un polític republicà considerat pels seus biògrafs moderns com Carles Rahola, Josep Soler Vidal i Jaume Guillamet com el pioner del republicanisme federal.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 juny 1812 Figueres (Alt Empordà) |
Mort | 1r maig 1856 (43 anys) Medina Sidonia (Província de Cadis) |
Alcalde de Figueres | |
Activitat | |
Ocupació | polític, escriptor |
Fou elegit alcalde de Figueres en dues etapes diferents (1842 i 1854) i va ser un francmaçó vinculat al carbonarisme (moviment que adoptà formes de la maçoneria tradicional però adaptades a un discurs democràtic i social radical). Terrades també fou un notable escriptor: entre les seves obres més destacades s'hi troben la cançó «La campana» –que esdevingué un himne del republicanisme català del segle xix– (1842), la novel·la en castellà La esplanada (1835)[2] i la peça de teatre antimonàrquica El rei Micomicó[n. 2][3][4] (1838). En paraules de Carles Rahola:
« | El ressò de la popularitat d'Abdon Terradas ha arribat als nostres dies: pocs cabdills foren, com ell, tan estimats pel nostre poble. [...] No hi va haver a Catalunya fins el 1856 o 1857 [...] moviment revolucionari que ell no inspirés o dirigís o en el qual no prengués una part activa. | » |
— Carles Rahola, 1932[5] |