Òrgan d'emmagatzematge
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un òrgan d'emmagatzematge és la part d'una planta modificada específicament per emmagatzemar energia en la forma de carbohidrats o aigua. Els òrgans d'emmagatzematge sovint creixen sota terra (plantes geòfites) on estan millor protegits de l'atac dels herbívors. En el sistema de classificació de plantes de Raunkiær el mateix òrgan de reserva subterrani de vegades s'anomena ell mateix un geòfit, essent un geòfit una planta amb estructures perdurables, òrgans de reserva, òrgans d'emmagatzematge que passa l'estació desfavorable sota terra. Però aquest no és l'ús del terme que originàriament es feia servir en el sistema de classificació de Raunkiær.[1] Els òrgans de reserva sovint, però no sempre, actuen com òrgans perennnants els quals permeten la planta sobreviure a les condicions adverses (com són la calor excessiva, la manca de llum o la secada).