Òpera txeca
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'òpera txeca és tota òpera escrita per un compositor d'origen txec, bàsicament de Bohèmia i Moràvia, escrita en l'idioma txec.[1]
Després que els antics regnes de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia fossin annexionats per l'imperi austríac el 1526, Praga i Brno van caure sota la influència de la cultura de Viena. El poble txec va estar dominat durant segles per la casa dels Habsburg, de parla alemanya, i la identitat txeca i la seva llengua havien quedat en un segon terme, quan no reprimides.[2] Per si no n'hi hagués prou, el govern austríac va publicar un decret el 1777 on s'obligava a utilitzar en qualsevol tipus de representació teatral l'idioma germànic. Un altre decret, aquest de 1809, prohibeix els espectacles en llengua txeca.
Un exemple del domini complet de l'alemany sobre el txec el trobem en que tots els principals compositors, des de Smetana (1824-1884) fins a Janáček (1854-1928), van rebre la formació escolar en alemany. També, de vegades, fins i tot el nom dels compositors s'«alemanyitzaven». La primera gramàtica txeca escrita per Josef Dobrovský (1809) i el primer volum de la història txeca feta per František Palacký (1836), tots dos considerats els iniciadors del renaixement nacional txec, tots dos van ser escrits en alemany.[3]
La repressió dels Habsburg, recolzada sobre una xarxa catòlica, va multiplicar les espoliacions i els exilis forçats, va comportar la desaparició gairebé completa de les classes mitjanes, petita burgesia cultivada i burgesia avançada. La cultura nacional -història, llengua i música- va restar només en les classes desfavorides, que varen continuar el contacte permanent amb els músics locals, anomenats kantors.[4]