Æthelred de Mèrcia
rei de Mèrcia (675-704) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Æthelred (pronunciat /ˈæθəlrɛd/; mort després del 704) fou rei de Mèrcia del 675 fins al 704. Era fill de Penda i arribà al tron el 675, quan el seu germà, Wulfhere, va morir. Al cap d'un any del seu ascens va envair Kent, on els seus exèrcits van destruir la ciutat de Rochester. El 679 va derrotar el seu cunyat, Egfrid de Northúmbria, a la Batalla del Trent —la batalla fou un important revés pera als northumbris—, i va acabar eficaçment la seva implicació militar en els afers anglesos al sud de l'Humber. També retornà permanentment el regne de Lindsey com a possessió de Mèrcia. Tanmateix, Æthelred fou incapaç de restablir el domini dels seus predecessors sobre el sud de la Gran Bretanya.
Æthelred fundant l'abadia de Westminster en un vitrall de la mateixa. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VII |
Mort | segle VIII (>704) Abadia de Bardney |
Causa de mort | assassinat |
Sepultura | Abadia de Bardney |
Rei de Mèrcia | |
675 – 704 ← Wulfhere – Coenred → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Enaltiment | |
Festivitat | 1 de maig |
Família | |
Dinastia | Iclingues |
Cònjuge | Osthryth |
Fills | Ceolred, Ceolwald (possible) |
Pares | Penda |
Germans | Wulfhere, Peada, Cyneburh, Cyneswitha i Eadburh de Bicester |
Era conegut com un pietós i devot rei cristià, i va fer moltes donacions de terres a l'església. Fou durant el seu regnat que Theodor, l'arquebisbe de Canterbury, va reorganitzar l'estructura de la diòcesi, creant noves seus a Mèrcia i Northúmbria. Æthelred es va fer amic del bisbe Wilfrid de York quan Wilfrid va ser expulsat de la seva seu a Northúmbria; Æthelred feu Wilfrid bisbe dels angles del Mig(Midlands) durant el seu exili i li donà el seu suport al sínode d'Austerfield cap al 702, quan Wilfrid va exposar el seu cas pel retorn de les terres eclesiàstiques de les quals havia estat privat a Northúmbria.
Osthryth, muller d'Æthelred, era filla del rei Oswiu, rei de Northúmbria. Osthryth fou assassinada en circumstàncies desconegudes el 697, i el 704 Æthelred abdicà, deixant el tron a Coenred fill de Wulfhere. Æthelred es feu monjo a Bardney, un monestir que havia fundat amb la seva muller, i va ser enterrat allí. Ceolred, fill d'Æthelred (encara que aparentment no d'Osthryth), esdevenia rei després succeint a Coenred; és també possible que Æthelred tingués un altre fill anomenat Ceolwald que fou rei breument abans de Ceolred.