Àlbum il·lustrat
llibre amb imatges dedicat especialment al públic infantil / From Wikipedia, the free encyclopedia
Com a àlbum il·lustrat es coneix tota obra literària caracteritzada, en primer lloc, per aunar en una mateixa pàgina un contingut textual i un contingut il·lustrat que manté una relació d'interdependència, el que significa que un no pot ser entès en la seva totalitat sense l'altre; tots dos es complementen, aportant connexió, coherència i contingut a l'obra literària. En segon lloc, en el llibre àlbum el significat es forma també a través de pautes de disseny gràfic i moltes altres decisions editorials com el format, la mida, el tipus de paper, etc.[1] Dos exemples d'àlbum il·lustrat son El zoológico de Anthony Browne i Lily passegen per Satoshi Kitamura.[2]
És un gènere literari propi de la literatura infantil i juvenil, no obstant això, és llegit i gaudit tant per nens i joves, com per adults, inclosos centenars d'especialistes.[1] Hi ha, tanmateix, variants en tots els àmbits: àlbums per a adults (com La isla, de Armin Greder), àlbums amb molt de text (com Dídola, pídola, pon, de Maurice Sendak) i àlbums de grandària ínfima (com Chamario, d'Eduardo Polo).
El seu naixement se situa a la fi del segle xix i mitjans del segle xx.[3] El seu naixement se situa el 1931 amb la publicació de Història de Babar, el petit elefant de Jean Brunhoff, on per primera vegada el llibre-objecte va combinar l'articulació de text, imatge i suport editorial.[4] Abans de l'existència de Babar, el llibre àlbum es va alimentar d'una llarga història de la literatura infantil, des dels contes de fades recopilats per Charles Perrault el 1697 i els de Madame d'Aulnoy el 1698,[5] més endavant pel llibre d'advertència Pedro Melenas de Heinrich Hoffmann ple d'humor negre (1845 ), fins a arribar a obres més semblants a les que es venen actualment, com The Tale of Peter Rabbit de Beatrix Potter el 1901.[1] Al segle xxi, aquest gènere, atès que ens trobem a l'època dominada per les imatges, es troba a la seva "edat d'or", ja que són nombroses les editorials que aposten per aquest format, més visual i pràctic a l'hora de transmetre idees que bé poden ser senzilles o complexes.[1]