Mezquita Zituna
From Wikipedia, the free encyclopedia
La mezquita Zituna (جامع الزيتونة), quier dicir, la mezquita de l'aceituna, ye'l principal edificiu relixosu de Tunicia. Tien 75 metros de llargor por 60 d'anchura y tien 184 columnes antigües, cuasi toes de Cartago. La sala d'oración mide 1344 m² y tien capacidá pa 2000 fieles. Según la lleenda construyóse nel llugar onde había una olivar. La primera construcción dataría del 732 y nun queda rastru dalu; reconstruyéronla los algábides p'hacia'l 856/863 por orde del gobernador llocal de Túnez Ubaid Allah ben al-Habhab y del representante califal Hisham ben Abdel Malik. Ye la segunda gran mezquita del país dempués de la Gran mezquita de Kairuan. Tuvo estremaes modificaciones, restauraciones y añadíos. Púnxose-y un minarete en 1894 nel llugar de l'anterior fechu en 1652. Dempués de la independencia sufrió nueves reformes. Al llau la mezquita ta la universidá Zituna.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Mezquita Zituna | |
---|---|
جامع الزيتونة (ar) | |
mezquita | |
Llocalización | |
País | Tunicia |
Gobernaciones | gobernación de Tunicia |
Gran ciudá | Túnez |
Coordenaes | 36°47′50″N 10°10′16″E |
Historia y usu | |
Apertura | 698 |
Orixe del nome | Olivar |
Relixón | islam |
Arquiteutura | |
Superficie | 5000 m² |
Patrimoniu | |