María Lluisa d'Austria
María Luisa d'Habsburgu-Lorena / From Wikipedia, the free encyclopedia
María Luisa d'Austria (en francés: Marie-Louise d'Autriche; 12 d'avientu de 1791, Viena – 17 d'avientu de 1847, Parma, fía del emperador Francisco I d'Austria y la so esposa María Teresa de les Dos Sicilies (1772-1807).
María Lluisa d'Austria | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Viena[1], 12 d'avientu de 1791[2] |
Nacionalidá |
Imperiu Habsburgu Francia |
Muerte | Parma[3], 17 d'avientu de 1847[2] (56 años) |
Sepultura | Cripta Imperial de Viena (es) |
Causa de la muerte | enfermedá |
Familia | |
Padre | Francisco I d'Austria y II del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu |
Madre | María Teresa de les Dos Sicilies |
Casada con |
Napoleón Bonaparte (1810 – 1821)[4] Adam Adalbert von Neipperg (es) (1821, 1821 – 1829)[4] Charles-René de Bombelles (1834, 1834 – 1847)[4] |
Fíos/es |
|
Hermanos/es |
María Carolina de Austria (es) María Lleopoldina d'Austria María Clementina de Austria (es) Archiduquesa María Ana de Austria (es) Francisco Carlos de Austria (es) Archduke Joseph Franz of Austria (es) Juan Nepomuceno de Austria (es) Archduchess Caroline Ludovika of Austria Amelia de Austria (es) Archduchess Marie Caroline of Austria Archduchess Ludovika Elisabeth of Austria (es) Fernando I de Austria (es) |
Pueblu | Casa d'Habsburgu-Lorena |
Estudios | |
Llingües falaes | francés[6] |
Oficiu | gobernante, consorte, política |
Premios |
ver
|
Creencies | |
Relixón | Ilesia Católica |
Como la mayor de los fíos del emperador Francisco I d'Austria y la so segunda esposa, María Teresa de les Dos Sicilies, María Luisa creció mientres un periodu de conflictu continuu ente Austria y Francia revolucionaria. Una serie de derrotes militares a manes de Napoleón Bonaparte provocaren un altu costu humanu n'Austria. El final de la guerra de la Quinta Coalición resultó nel matrimoniu de Napoleón y María Luisa en 1810, que marcó l'empiezu d'un curtiu periodu de paz y amistá ente Austria y l'Imperiu francés. María Luisa obedientemente aceptó'l matrimoniu a pesar del so eleváu despreciu a Francia. Ella yera una esposa obediente y foi adorada por Napoleón, qu'había estáu ansiosu por casase con un miembru d'una de les principales cases reales d'Europa pa consolidar el so imperiu relativamente nuevu. Ella dio a lluz un fíu que de volao-y asocedió como Napoleón II.
La fortuna de Napoleón empezó a camudar dramáticamente en 1812 dempués de la so fallida invasión a Rusia. Les potencies europees, ente ellos Austria, volvieron a entamar les hostilidaes contra Francia na Guerra de La Sexta Coalición, que terminó cola abdicación de Napoleón y el so exiliu en Elba. El Tratáu de 1814 de Fontainebleau apurrió los ducaos de Parma, Piacenza y Guastalla a la emperatriz María Luisa. Ella gobernó'l ducáu hasta la so muerte.
María Luisa casó dos vegaes morganáticamente dempués de la muerte de Napoleón en 1821. El so segundu home foi'l Conde Adam Adalbert von Neipperg (casáu 1821), un escuderu que conoció en 1814. Ella y Neipperg tuvieron tres fíos. Dempués de la muerte de Neipperg, #casar col conde Carlos René de Bombelles, el so chambelán, en 1834. María Luisa morrió en Parma en 1847.