Lluis XVI de Francia
políticu francés (1754–1793) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluis XVI de Francia (en francés Louis XVI de France) (Versalles, 23 d'agostu de 1754-París, 21 de xineru de 1793) foi rei de Francia y de Navarra[6] ente 1774 y 1789, copríncipe d'Andorra ente 1774 y 1793, y rei de los franceses[7] ente 1789 y 1792.[8]
Lluis XVI de Francia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
4 setiembre 1791 - 10 agostu 1792 ← ensin valor - ensin valor →
10 mayu 1774 - 10 agostu 1792 ← Lluis XV de Francia - Napoleón Bonaparte →
10 mayu 1774 - 4 setiembre 1791 ← Lluis XV de Francia - ensin valor →
15 xunetu 1757 - 1772 ← Lluis I d'Orleans - Lluis XVIII de Francia → | |||||||||
Vida | |||||||||
Nacimientu | Palaciu de Versalles, 23 d'agostu de 1754[1] | ||||||||
Nacionalidá | Reinu de Francia | ||||||||
Residencia | Palaciu de Versalles | ||||||||
Llingua materna | francés | ||||||||
Muerte | Plaza de la Concordia (es) , 21 de xineru de 1793[1] (38 años) | ||||||||
Sepultura |
basílica de Saint-Denis (es) Cementerio de la Magdalena (es) | ||||||||
Causa de la muerte | decapitación por guillotina (es) | ||||||||
Familia | |||||||||
Padre | Luis de Francia (1729-1765) | ||||||||
Madre | María Josefa de Sajonia | ||||||||
Casáu con | María Antonieta d'Austria (1770 – 1792)[2] | ||||||||
Fíos/es |
| ||||||||
Hermanos/es |
Madame María Teresa (es) María Ceferina de Francia (es) Xavier (es) Luis de Francia (es) Lluis XVIII de Francia[4] Carlos X de Francia[5] Isabel de Francia (1764-1794) (es) Clotilde de Francia | ||||||||
Pueblu | Casa de Borbón | ||||||||
Estudios | |||||||||
Llingües falaes |
francés castellanu | ||||||||
Alumnu de |
Alexandre Frédéric Jacques de Masson de Pezay (es) Claude-François Lysarde de Radonvilliers (es) | ||||||||
Oficiu | políticu, gobernante, coleicionista d'arte, monarca | ||||||||
Premios |
ver
| ||||||||
Creencies | |||||||||
Relixón | catolicismu | ||||||||
La so llegada al tronu fixo pensar en grandes reformes del Estáu, pero la so falta de calter, les intrigues de la so corte y l'oposición de los nobles torgar llevar a cabu les midíes oportunes. Tocantes a política esterior tuvo más ésitu, debilitando a Gran Bretaña y calteniendo la paz n'Europa.
Intentó en seis causes (1774-1776, 1781 y cuatro en 1787) realizar reformes, estableciendo un impuestu equitativo que sustituyera a la talla heredada del feudalismu. La nobleza de toga del Parllamentu de París y la corte de Versalles negar a tales reformes, faciendo al rei tener que presentar los sos propuestes ante una Asamblea de Notables y más tarde ante los Estaos Xenerales p'aprobales. Nos Estaos Xenerales de 1789, el Tercer Estáu, al que nun se-y concedió'l votu por persona que solicitaba, se autoproclamó Asamblea Nacional, xurando nun eslleise hasta dar una Constitución a Francia. El rei dexó ante la Asamblea, viéndose obligáu más tarde a treslladase al parisín palaciu de les Tullerías. Por cuenta del so desalcuerdu coles lleis y reformes (como la confiscación de bienes de la ilesia y la Constitución civil del cleru), y viendo lo rebaxada que quedara la so autoridá, adoptó una doble actitú, aparentando en públicu tar acordies cola Asamblea y conspirando en priváu en contra d'ella, pa esaniciar a los revolucionarios del poder. El rei decidió fugase pa xunise a un exércitu allegáu, pero foi deteníu en Varennes-en-Argonne, lleváu de vuelta a París y suspendíu de les sos funciones. A pesar de qu'hubo un movimientu republicanu qu'esixó que'l rei fuera castigáu, el monarca robló la Constitución de 1791 y foi repuestu nes sos funciones. Nun asaltu a les Tullerías, el 20 d'agostu foi arrestáu (arrestu motiváu pola so negativa a unviar soldaos a lluchar contra Austria y Prusia), puestu a disposición de la Convención Nacional (en sustitución de la Asamblea Llexislativa constitucional) y procesáu. Foi guillotinado'l 21 de xineru de 1793.