Llingües oceániques
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llingües oceániques son un subgrupu de les llingües austronesies formáu por 450 llingües. L'área ocupada polos sos falantes son les Islles del Pacíficu d'Oceanía, qu'inclúi Polinesia, Micronesia y Melanesia (ensin incluyir la mayor parte de Nueva Guinea).
Datos rápidos Distribución xeográfica, Países ...
Llingües oceániques | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Melanesia, Micronesia y Polinesia | |
Países |
Estaos Federaos de Micronesia Islles Fixi Ḥawai (EUA) Indonesia Islla de Pascua (CHI) Islles Cook Islles Marianes del Norte Islles Márxal Islles Salomón Kiribati Nauru Niue (NZ) Nueva Caledonia (FRA) Nueva Zelanda Paláu Papúa Nueva Guinea Polinesia Francesa (FRA) Samoa Samoa Americana (EUA) Tokeláu (NZ) Tonga Tuvalu Vanuatu Wallis y Futuna (FRA) | |
Filiación xenética |
Austronesiu | |
Códigu Glottolog | ocea1241 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Zarrar
A pesar d'esta área, les llingües oceániques son falaes por daqué menos de 2 millones de persones. Les más falaes son el samoanu con unos 300.000 falantes y el fiyiano oriental, con 500.000.
L'ancestru común, que ta reconstruyíu llámase proto-oceánicu (POc).