Königsberg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Königsberg foi la capital de Prusia Oriental dende la Baxa Edá Media hasta 1945, cuando foi tomada polos soviéticos y renombrada como Kaliningráu, capital del actual óblast de Kaliningráu. Fundada pola Orde Teutónica, foi una importante ciudá portuaria asitiada nun enclave na desaguada del ríu Pregel, que desagua na llaguna del Vístula, comunicáu de la mesma col mar Bálticu pol estrechu de Baltiysk.
Königsberg | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
Estáu desapaecíu | Imperiu alemán | ||
Estáu desapaecíu | Reinu de Prusia | ||
Provincia (es) | Prusia Oriental (es) | ||
Tipu d'entidá | xacimientu arqueolóxicu | ||
Nome llocal | Königsberg (de) | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 54°42′41″N 20°30′34″E | ||
Altitú | 48 m | ||
Más información | |||
Fundación | 1255 | ||
El significáu lliteral del nome antiguu de la ciudá ye 'Monte del Rei'. Nel dialeutu baxu alemán local, faláu por munchos de los sos antiguos habitantes alemanes, el nome yera Königsbarg (pronunciáu [kʰyˑnɪçsbɒɐç]). Otros nomes inclúin rusos "Кёнигсберг" vieyos prusianos: Kunnegsgarbs, Königsberg, lituanu: Karaliaučius, polacu: Królewiec, y el nome oficial de Rusia y la corriente moderna, Kaliningráu.
Königsberg foi fundada en 1255 nel sitiu de l'antigua vieya Twangste, asentamientu prusianu de los caballeros teutónicos mientres les Cruzaes del Norte, y foi nomáu n'honor al rei Ottokar II de Bohemia. Con un puertu nel Mar Bálticu, la ciudá convirtióse darréu na capital de la so estáu monásticu y a partir de 1525 foi la capital del Ducáu de Prusia hasta que la capital treslladar a Berlín en 1701. A partir d'entós y hasta 1945, foi la capital de la rexón de la Prusia y darréu d'Alemaña, provincia de Prusia Oriental.
Siendo una ciudá universitaria, sede de la Universidá Albertina (fundada en 1544), Königsberg convertir nun importante centru intelectual y cultural d'Alemaña, y foi la residencia de Simon Dach, Immanuel Kant, Käthe Kollwitz, E. T. A. Hoffmann, David Hilbert, Agnes Miegel, Hannah Arendt, Michael Wieck, Karl August Burow ente otros.
Ente los sieglos XIII y XX, los habitantes falaben predominantemente alemán, pero la ciudá multicultural tamién tuvo una fonda influencia nes cultures lituana y polaca. La ciudá yera un centru editorial de la lliteratura en llingua polaca y del luteranismu polacu. La primer traducción al polacu del Nuevu Testamentu foi impresa na ciudá en 1551. Amás, el primer llibru n'idioma lituanu y el primer catecismu luteranu fueron impresos en Königsberg en 1547. Sol réxime nazi, les minoríes xudíes y polaques fueron clasificaes como subhumanas y escorríes poles autoridaes. La ciudá allugó a miles de persones internaes de fe xudía que se vieron obligaes a realizar xeres nes condiciones más deplorables mientres la Segunda Guerra Mundial. La ciudá tamién allugó a prisioneros de guerra rusos.
Pal final de la guerra, Königsberg foi gravemente estropiada polos bombardeos aliaos en 1944 y mientres el so asediu en 1945. La ciudá foi prindada y anexada pola Xunión Soviética. La so población alemana foi espulsada, y la ciudá repoblar con rusos y otros de la Xunión Soviética. De volao rusificado como Kyonigsberg (Кёнигсберг), que pasó a llamase "Kaliningráu" en 1946 n'honor del líder soviéticu Mijail Kalinin. Agora ye la capital de la rexón de Kaliningráu de Rusia, un área dafechu aisllada per tierra del restu de Rusia.