Guañu
From Wikipedia, the free encyclopedia
En botánica un guañu[1] ye un muérganu complexu de los vexetales que se forma davezu na axila de les fueyes ensamáu por un meristemu apical, (célules con capacidá de división), a mou de botón escamosu (catáfilos) que llueu darán llugar a fueyes (foliíferes) y flores (floríferes).
Los guaños úsense pa facer los inxertos o garcios (inxertu/garciu de xema), sobro too en frutales y les sos variedaes.
Llingüísticamente, el diccionariu de l'ALLA diz que'l sustantivu "guañu" tien les siguientes acepciones y usos:
- 1 Brotu [pequeñu que ñaz a la pataca, a la faba].
- 2 Bultu [que formen nuna planta les flores, les fueyes cuando entamen a salir].
- 3 Pación [qu'empieza a brotar, a ñacer dempués de segar un prau].
- 4 Morgazu, yerba [dañible qu'empieza a ñacer nun prau].
- 5 Principiu [de daqué que llueu espoxiga.
|| En guañu, a puntu de nacer, de surdir. || Salir del guañu, espoxigar, crecer [una persona]. Tovía nun salió del guañu y yá quier cortexar.