Flautín
From Wikipedia, the free encyclopedia
El flautín (del italianu flauto piccolo: 'flauta pequeña') ye un instrumentu de vientu madera orixinalmente na tonalidá de Re bemol y darréu a finales del sieglu XX, fabricáu cuasi puramente en tonalidá de Do. Sicasí, nel Muséu Nacional de Música de la Universidá de Dakota del Sur exhíbese un piccolo fabricáu en mi bemol, probablemente seya l'únicu de la so clase[1].
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Flautín | ||
---|---|---|
Carauterístiques | ||
Clasificación | viento madera | |
Instrumentos rellacionaos |
| |
[editar datos en Wikidata] |
Trátase d'una flauta pequeña. Físicamente, el piccolo ye como la flauta trevesera pero con un menor tamañu. El timbre ye paecíu, pero una octava más altu. Por ello, dizse que'l piccolo ye un instrumentu trespositor; esto ye, el so soníu real ye distintu al escritu: les notes a interpretar nel piccolo escríbense una octava más baxa que'l so soníu real, pa evitar demasiaes llinies adicionales nel pentagrama.