Cetrería
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cetrería ye l'actividá de cazar con aves de presa, especialmente con halcón, azores y otres aves de presa pa la captura d'especies de volatería o de tierra. Biolóxicamente tratar d'una simbiosis ente home y animal, una rellación na que dambes especies ardíciense. Unu de los sos mayores espertos mundiales, Félix Rodríguez de la Fuente, definir como «la primer vegada en que l'home nun sometió al animal al xugu y al llátigu». L'humanu prinda y lliga a l'ave de presa al propiu home, por reflexos condicionaos, y entrenar na caza y na fidelidá. El so páxaru prinda entós otres aves o cualesquier otru tipu de presa, xeneralmente cuadrúpedos pequeños o medianos (coneyos, llebres). La cetrería foi una práutica bien estendida na Edá Media, amestada a la nobleza y a los potentaos. Acabó decayendo pol progresu de les armes de fueu y la mayor vistosidá y festividá que podía ufiertase coles partíes de caza mayor, especialmente la montería. El 16 de payares de 2010, la Unesco declarar Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá,[1] nuna candidatura multinacional d'Arabia Saudita, Bélxica, República Checa, Corea del Sur, Emiratos Árabes Xuníos, España, Francia, Marruecos, Mongolia, Qatar y Siria. El 6 d'avientu de 2012, xunir a esta candidatura Austria y Hungría.[2]El 30 de payares de 2016 xuntar a esta candidatura Alemaña, Italia, Kazakstán, Paquistán y Portugal.[3]
Patrimoniu de la Humanidá — UNESCO | |
---|---|
El águila ye una ave bien usada en cetrería | |
Llugar | |
Criterios | inmaterial: R1, R2, R3, R4 y R5 |
Referencia | 01209 |
Inscripción | 2011 (XXXV Sesión) |
Área | Europa, estaos árabes y Asia |