Capitanía Xeneral de les Filipines
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Capitanía Xeneral de Filipines yera una entidá territorial española, adxunta como entidá autónoma del Virreinatu de Nueva España hasta 1821, que foi establecida pola Monarquía Hispánica nes llamaes Indies Orientales —zones d'Asia y Oceanía—, con capital en Manila.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
| ||||
---|---|---|---|---|
capitanía general del Imperio español (es) | ||||
| ||||
Alministración | ||||
Estáu desapaecíu | [[Imperiu Español|{{{2}}} | |||
Virreinatu | [[Virreinatu de Nueva España|{{{2}}} | |||
Capital |
Manila (de 1595 a 1762) Cebú (es) (de 1565 a 1595) Bacolor (de 1762 a 1764) Manila (de 1764 a 1898) Iloílo (es) (de 13 agostu 1898 a 10 avientu 1898) | |||
Forma de gobiernu | Monarquía | |||
Xeografía | ||||
Coordenaes | 14°35′00″N 121°00′00″E | |||
Economía | ||||
Moneda | real de a 8 (es) | |||
Incluyía, amás del archipiélagu filipín, a les Paláu, la islla de Guam, les Marianes y les Carolines. El virréi de Nueva España, que tenía la so sede na Ciudá de Méxicu, exercía sobre estos territorios atribuciones relatives a asuntos económicos, yá que no demás el capitán xeneral trataba direutamente col rei y el Conseyu d'Indies.
La capitanía xeneral subsistió hasta'l 12 de xunu de 1898, fecha en que los filipinos sol mandu del xeneral Emilio Aguinaldo declararon la so efímera independencia. El 10 d'avientu de 1898, pol Tratáu de París, en virtú del cual púnxose fin a la guerra hispano-estauxunidense, les Filipines y Guam fueron vencíes a los Estaos Xuníos. Les Marianes, Carolines y Paláu fueron vendíes al Imperiu alemán pol Tratáu xermanu-español del 12 de febreru de 1899.